Marianao és un indret de l’illa de Cuba, on va fer fortuna la família catalana dels Samà.

Salvador de Samà i Torrents, marqués de Samà, de Marianao y de Vilanova i la Geltrú(Barcelona 1861 – 1933) va ser diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona.

Va ser també membre de la junta organitzadora de les Exposicions Universals de Barcelona dels anys 1888 i 1929.

Va heretar del seu pare, Josep Samà i Mota, el manso situat a Sant Boi que es coneixia com a Roca Gasull, després com a Bertran i posteriorment com a Torreblanca de Samà.

L’arquitecte Josep Fontseré i Mestres va transformar aquesta antiga masia en un gran palau senyorial, inspirat en els castells medievals i amb molts elements ornamentals extrets de l’art gòtic. El Palau estava envoltat d’un gran parc amb molts estanys i amb una densa i variada vegetació tropical.

El Parc Marianao estava tot tancat, i s’accedia al mateix a través d’unes grans portes de forja situades al capdavall del Passeig Central.

El pilar esquerre d’aquesta porta ha estat demolit en la darrera ampliació de la Ronda Sant Ramon.

A banda i banda d’aquestes portes hi havia les cases dels masovers.

L’aigua procedia de Santa Bàrbara, i arribava al Parc a través d’una llarga mina, encara activa avui dia.

Salvador de Samà va ser una persona molt influent i amb moltes propietats, tant a la ciutat de Barcelona com en molts altres indrets de Catalunya. L’any 1899 va vendre a Eusebi Güell els terrenys on Antoni Gaudí va construir el Parc Güell.

També va construir a Cambrils el Parc Samà, amb un estil molt semblant al del nostre Parc Marianao. El Parc Samà va romandre com a residència de la família, i encara avui es pot admirar.

També en el pla polític, el Marquès de Marianao va jugar un paper molt destacat en la seva època, i el Palau era testimoni de contínues trobades de les personalitats més influents. El General Primo de Rivera va signar l’ordre per al cop d’estat de l’any 1923 al Palau de Marianao.

Salvador Samà i Eusebi Güell mantenien molt bones relacions (alguns historiadors afirmen que eren família) i aquest fet va afavorir la presència al Parc de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, el qual va influir notablement en l’estil de la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, si no és que els va construir directament. És un Patrimoni a conservar URGENTMENT, degut al seu estat d’abandonament.

La Torre de la Miranda es va aixecar just al darrere del Palau i serveix de suport a una imatge del Sagrat Cor de Jesús, a més de constituir-se en un mirador privilegiat.

La família del Marquès va vendre el Parc de Marianao a Abdón Bordoy i Pastor, empresari mallorquí, el qual va decidir convertir-lo en la primera urbanització de Catalunya. El Pla parcial Parc Marianao va ser aprovat per la Comissió Gestora Municipal el 28 de gener de 1946.

En data 26 d’octubre de 1957, el Sr. Bordoy insta de l’Ajuntament de Sant Boi el replanteig definitiu i la parcel·lació de la urbanització Parc Marianao, el qual l’aprova a través de la seva Comissió Municipal Permanent el dia 25 de novembre del mateix any.

A partir d’aquest moment, moltes persones compren les parcel·les i hi construeixen bàsicament les seves segones residències.

A la planta baixa del Palau, just a sota de la torre principal, hi havia un Oratori, que tenia el sostre recobert de fusta noble tallada. Aquí s’hi deia missa cada diumenge per Mn. Joan Saborit, de l’Ordre de Sant Joan de Déu, natural de Tona (Osona). Després, de vegades, s’hi podia fer un tomb en barca pel llac.

L’any 1974 l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir la propietat del Palau i dels jardins del seu entorn.

En aquests espais es va celebrar una gran part dels actes del “Sant Boi Cultural ”, amb desfilades de moda, actuació de grups teatrals de primera línia, com Dagoll-Dagom, la representació de la Setmana Tràgica, actuacions musicals…

Ara el Palau es troba en fase de restauració i rehabilitació.

El Parc de Marianao també ha estat residència de moltes persones il·lustres, com José Mallorquí, el creador de “El Coyote”.

També hi ha plantes i arbres que han estat catalogats com a Monumentals i d’interès comarcal i local, per l’Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, DOGC del 27 de maig. Són:

–          Ciques i Bútia dels jardins del pla del Palau  de Marianao.

–          Gran Roure del carrer dels Roures.

–          Washingtònies, Palmeres, Margallons y Teixos del Parc de Marianao.

–          Eucaliptus del carrer de Els Eucaliptus.

–          Cupressos del carrer de La Ginesta.